4 - Aparells de comunicació que utilitzen ones electromagnètiques

  4.1 - La telegrafia sense fils.

Des de les primeres experiències de transmissió per radioelectricitat el principi del telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio. El principi de codificació és el mateix, però ara els impulsos no es transmeten per un suport físic (el cable), sinó mitjançant ones de ràdio. En aquest moment la transmissió de la informació s'acabava d'alliberar de pràcticament tots els obstacles, no quedava més que perfeccionar el sistema per arribar als sistemes de transmissió més moderns del segle XX i segle XXI.

El codi Morse encara que caigut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors en l'exèrcit i com a passatemps entre els radioaficionats. El seu mèrit és de ser fàcilment decodificable "d'oïda" per un operador especialment format i un emissor-receptor poc sofisticat. La gran eficàcia de la transmissió ràdio en morse és la possibilitat de desxifrar un senyal "tot-o-res" amb una relació de senyal molt petita.

  4.2 - La ràdio.
La tècnica de comunicació sense fils comença a tenir èxit amb els treballs de Guglielmo Marconi, Que






4.3 - La televisió i la TDT.
La transmició a distància d'imatges en moviment ha estat la conseqüncia del desenvolupament de la ràdio. El seuèxit ha estat molt gran i ha esdevingut un dels mitjants de comunicació amb mes influència sobre la població.

El sistema de transmició dels senyals de televisió emprat fins fa uns anys era analògic i ha anat evolucionant al sistema digital. És l'anomenada Televisió Digital Terrestre (TDT) que es fonamenta en un acord tècnic entre fabricats, per a l'àmbit europeu, sota la norma o estàndart DVB-T.

La televisió i la TDT

 4.4 - La telefonia mòbil
En la telefonia mòbil els aparells són 





4.5 – Les comunicacions via satèl·lit.

Ja que les ones electromagnètiques a nivell terrestre tenen una gran limitació, es posen en òrbita satèl·lits de comunicacions. A causa d'això s'ha popularitzat la recepció de canals de televisió via satèl·lit. Per tant, s'ha aconseguit posar en comunicació de manera permanent punts del planeta allunyats desenes de milers de quilòmetres.

El primer satèl·lit de comunicacions que fou llançar a l'espai va ser l'SPUTNIK, llançat l'any 1957 i posat en òrbita el 1965. Des de llavors, la posada en òrbita de satèl·lits ha estat constant, però també serveixen per la telefonia, la televisió, la meteorologia, la localització, l'espionatge, etc.

4.6 El GPS

El Sistema de posicionament global, conegut vulgarment com a GPS  és un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra. És un Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS) que permet determinar en tot el món la posició d'una persona, un vehicle o una nau, amb una desviació de quatre metres. El sistema va ser desenvolupat i instal·lat, i actualment és operat, pel departament de Defensadels Estats Units.

Satèl·lit NAVSTAR GPS

El GPS funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra.Quan es desitja determinar la posició, l'aparell que s'utilitza per a això localitza automàticament com a mínim quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells.