2 - Aparells de comunicació

 2.1 - El telègraf amb fils.
El telègraf fou el primer giny de les telecomunicacions que tingué una implantació massiva, atès que permetia la transmissió de missatges a llarga distancia mitjançant fil elèctric, en un primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa. Per transmetre la informació feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancada d'un circuit elèctric amb dos símbols, el punt i la ralla, que es diferenciaven simplement pel temps de tancament de circuit. Amb aquest dos símbols i el codi Morse es codificava la informació. La transmissió de la veu a llarga distancies es convertí aleshores en el principal repte dels investigadors.

   

 2.2 - La telefonia fixa.
La telefonia fixa es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, un restaurant, etc. Els els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric.

Les variacions de pressió del so fan vibrar una membrana que les converteix en senyal elèctric i es transmet a la xarxa de comunicació.
L'auricular fa la funció contraria, converteix el senyal elèctric en so.
L'avisador acústic consta d'un brunzidor electrònic que emet so en intervals regulars.
El teclat permet realitzar el marcatge numèric.

Aquesta diversitat de mitjans es la que permet comunicar pràcticament a qualsevol punt del planeta.
L'aplicació de la tecnologia digital a les centrals a millorat la qualitat de la comunicació telefònica, així com la prestació de serveis per part de les companyies.